Amb quin material es construirà a mitjans del Segle XXI. Sembla una pregunta fàcil de respondre. Amb tota seguretat la majoria dels que se la plantegen apostaran que no hi haurà grans diferències amb els materials de construcció usats al present. La veritat és que amb prou feines ens queden trenta anys per veure'l, és molt o poc temps? Si ens fixem en la construcció a les diferents edats de la Terra és molt poc temps. Poc per veure grans canvis en diran alguns. Pot ser, però la veritat és que els avenços tecnològics fan que la mesura de temps per a nous èxits i invents no sigui la mateixa que fa un parell de segles. Si ens pregunten avui no tenim dubtes el formigó és el material de construcció del nostre temps.
Un repàs pels materials de construcció usats en la història de la humanitat
La construcció està relacionada irremeiablement amb l'ésser humà. No es concep el desenvolupament de les societats sense la construcció. La necessitat de protegir els membres dels diferents grups humans. Crear una llar per als nuclis familiars. La construcció de pobles i ciutats per satisfer les necessitats de lésser humà. Des de la protecció, el comerç, la socialització, tots aquests àmbits han requerit la construcció per consolidar-se. Podem assegurar que des que l?ésser humà va deixar l?abric de les coves no ha deixat de construir. Construir estructures per a grups petits, i alhora teixir estructures a més escala per organitzar diferents grups. Creant les primeres urbs…
Sens dubte les primeres construccions van ser allotjaments temporals. L'ésser humà tenia tendències nòmades. S'havia llençat a explorar i conquerir el món. Les primeres societats són els clans del paleolític. Caçadors i nòmades, les seves primeres construccions eren cabanes o tendes. Els materials de construcció usats des de pells, branques i fusta tallada. Quant va durar aquest tipus de construcció? La resposta és sorprenent, aquests materials i tipus de construcció han estat presents per mig milió d'anys a la història de l'ésser humà. Es diu aviat veritat. Són sens dubte els materials i mètodes de construcció més longeus avui dia.
Les civilitzacions de l'Orient Mitjà, la tova
La humanitat avança, l'ésser humà perd la condició de caçador nòmada. Comença una altra fase més sedentària. Es busquen enclavaments a prop de fonts naturals d'aigua, on es pot cultivar. Al mateix temps sense perdre de vista la caça per descomptat. Ara l'ésser humà és el dominador dels depredadors, i la protecció que cal és més per altres grups d'éssers humans que per animals. Tot això influeix en el tipus de construcció i en els materials de construcció a fer servir. Calen estructures més estables i sòlides. Que durin més temps i serveixin per a més propòsits que passar la nit o aixoplugar-se.
En allò que avui coneixem com a Orient Mitjà més o menys l'any sis mil abans de Crist és colonitzat per l'ésser humà. Les seves construccions comencen a fer servir un element que serà fonamental en la història de la construcció. El maó de fang en aquesta època sense coure i barrejat amb palla. Les construccions esdevenen més complexes. Aquest nou material ofereix un bon comportament com a aïllant. I alhora permet començar a créixer en estructures en alçada. La tova marca una fita a l'evolució de la construcció. Amb el pas del temps, les següents civilitzacions comencen la construcció d'estructures gegantines. S'usen més materials com les roques, maons ja cuits. Alguns materials de construcció que s'usen com a morters, per exemple el betum asfàltic. Aquestes construccions grandioses necessiten estructures auxiliars per a la seva construcció. Apareixen les bastides amb el bambú, la canya i les cordes…
L'Imperi Romà, al segle XIX…
L'Imperi Romà marca una altra fita a la construcció. Les urbs han necessitat estructures per canalitzar laigua. Camins per connectar les poblacions i afavorir el comerç. Aqüeductes, la impressionant xarxa de calçades romanes… Hi ha estudis que demostren que a la península Ibèrica la xarxa de calçades romanes no tenia res a envejar a l'actual xarxa de carreteres del nostre modern estat. Quins materials es feien servir en la construcció? Hi ha com dues línies diferenciades de construcció, per una banda la dels edificis públics o oficials. Els destinats a funcionaris i membres de lalta societat. En aquests es fa servir la pedra tallada. Des del granit o el gres, al marbre. Per a les edificacions del poble el totxo cuit, al costat de la fusta són els principals materials. Apareix un altre material que serveix per refermar els nusos de la construcció, els claus de ferro.
La veritat és que la pedra tallada i la fusta continuaran sent els materials per excel·lència de les civilitzacions posteriors. La pedra és fins i tot reutilitzada, edificacions que o bé es deixaven d'usar o que després de conflictes no es podien fer servir. Servien per proveir les noves construccions. Al segle XIX, la producció d'acer i les grans ciutats tornen a canviar la línia de la construcció. Edificis d'habitatges, en alçada i per construir-los reforços de formigó i les bigues metàl·liques, substituint la fusta. Aquesta mateixa tendència es manté durant el segle XX, maó, acer i el formigó obrint-se pas.
Què ens oferirà el futur
Nosaltres particularment pensem que estem en una fase de transició. El totxo no desapareixerà, però el formigó armat, concretament el prefabricat cobrarà cada cop més i més importància. Segurament les civilitzacions anteriors van pensar que estaven davant dels materials definitius o del mètode constructiu final. Elles es van equivocar com el temps ens ha demostrat. Les civilitzacions que no van compassar-se al canvi dels temps i l'evolució van desaparèixer. Altres materials faran el salt, doncs pot ser. Es treballa en la investigació de nous materials per fer servir en construcció això és innegable.
Des del grafè imprès en 3D que elimina els inconvenients de la presentació natural en forma de làmines. Passant per investigacions amb formigó, buscant aquell formigó que es pugui reparar des de dins. Estudis de biotecnologia que barregen bacteris amb formigó poden donar-nos un bio-formigó al límit de la ciència ficció o no. Elastòmers autoregeneratius, metamaterials… Tots ells que ara com ara ens sembles coses impossibles d'aplicar a la construcció s'estan estudiant. Quant trigaran a fer el salt del laboratori al tall? La resposta la té el temps, ho veurem nosaltres, qui ho sap.
